Continuem treballant: HÈCTOR VALL: ECUMENISME, QUÈ ES PER MI? Cap. 1. "La meva experiència ecumènica..."


Per la segona quinzena de març el Moviment Ecumènic de Sabadell tenia previst dur a terme un cicle de conferències sobre ecumenisme, en col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach, que es va suspendre a causa del confinament per pandèmia. Ara, intentarem oferir-ne el contingut per aquest mitjà a l'espera de poder reprogramar les sessions presencials.

Començarem amb la visió del P. Hèctor Vall, jesuïta, i ho anirem fent per capítols, en el primer dels quals l'Hèctor ens explica la seva etapa de formació. Diu així:

"La meva experiencia ecumènica va començar durant els meus anys d’estudi de la teologia a la Facultat de Teologia dels jesuïtes, a Sant Cugat del Vallés. Aleshores,  els professors de la facultat preparaven i editaven la traducció castellana de la revista ecumènica italiana UNITAS, dirigida pel P. BOYER. Jo vaig ser secretari d’aquesta edició espanyola. Secretari volia dir, només, portar “papers” als dos o tres jesuïtes que preparaven les traduccions. 
Aquesta “feina”, però, em va fer veure que “l’ecumenisme” era una cosa important per a la teologia i per a la dimensió pastoral de totes les Esglésies. Era, certament, un gran tema d’estudi.
Per això, en acabar els quatre anys de teologia vaig demanar al meu superior, P. Ribas, poder marxar a París i matricular-me a la nova llicència de teologia ecumènica, dirigida pel P. Le Gillou OP, dins de l’ Institut Catòlic de Paris. Vaig arribar a Paris, just desprès del “maig francès de 1968”.  I els dos anys de la llicenciatura foren els anys 1968-69 i 1969-70.
Per entrar de debò dins del món ecumènic és molt convenient tenir el doctorat en Teologia Ecumènica. Per això, vaig proposar al meu superior de fer aquest doctorat, ja que un professor meu, el P. Daniel Olivier, especialista en Luter, m'oferia la possibilitat d’una beca d’estudis al Leibniz-Institut für Europäische Geschichte(1), a Magúncia, dirigit per Joseph Lortz, autor d’una biografia important sobre Martí Luter.
Foren tres anys magnífics d’estudi, de treball i de relacions ecumèniques importants. Formar part de la “escola Lortz” era i és un gran honor. La meva tesi sobre el Sínode de Barmen (1934) fou publicada amb el titol “Iglesias e ideología nazi. El Sínodo de Barmen (1934)”, Ed. Sígueme, Salamanca, 1976, 362 pàgines.

Retornat a la Facultat de San Cugat del Vallés, vaig començar la vida de professor d'Eclesiologia i d'Ecumenisme. La vida d’un professor, ja se sap: classes, articles, recensions de llibres,  conferencies, congressos. Una vida intensa,  dedicada només als temes ecumènics.

""En aquest moment va ser molt important per a mi la coneixença del secretari d’Ecumenisme de la Conferència Episcopal Espayola, Don Julián García Hernando.


L`obra més important de D. Julián ha sigut la fundació de les “Misioneras de la Unidad”, religioses dedicades exclusivament a la vida ecumènica. Com a segon interès prioritari de D. Julián, podem senyalar la fundació i l`animació de les “Asambleas Inter-Confesionales” de "El Espinar" que,  desprès de 30 anys, continuen fomentant un ecumenisme de base extensiu a tota Espanya. La llista de temes, de ponents, de col.laborados i de “Manifiestos” es important per l’ecumenisme espanyol. Jo mateix he participat en les 29 Assemblees, primer en el poble El Espinar (Segòvia) i ara a la Sierra del Guadarrama. Aquest estiu (primera setmana de juliol, 2020) hauríem de tenir la “XXX Asamblea de El Espinar”, dedicada a la figura de Don Julián, mort el 30 de juny, 2008.


Un fort impacte ecumènic i , sobre tot, ecològic va venir de la meva participació a la primera Assemblea Ecumènica Europea, a Basilea (1989), sobre “Pau, justicia i integritat de la creació”  i a la segona Assemblea, a Graz (1997), sobre “la reconciliació, do de Déu i font de nova vida”. Com a aspecte biogràfic personal relacionat amb l’ecumenisme,  he de senyalar que el P. Kolvenbach, general dels jesuïtes, va destinar-me al  Pontifici Institut Oriental, de Roma, on hi he estat durant nou anys com a Rector i profesor ordinari (1998-2007).


Finalment, el Cardenal Walter Kasper, President del Consell Pontifici  per la Unitat dels Cristians, va tenir l'amabilitat de cridar-me per formar part de la “Comissió Mixta Internacional per al Diàleg Teològic entre l’Església Catòlica i les Esglésies Ortodoxes Bizantines”. Tinc l’honor d’haver participat en l’estudi i  en la redacció final del “Document de Ravenna”  (Ravenna, 13 de octubre 2007), sobre el Primat del Papa i la Conciliaritat."


(1) Institut Leibnitz d'Història Europea, a Mainz (Magúncia en català) N. de l'E.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MN. XAVIER BLANCO, NOU PRESIDENT DEL MOVIMENT ECUMÈNIC DE SABADELL

BON NADAL