Continuem treballant: HÈCTOR VALL: ECUMENISME, QUÈ ES PER MI? Cap. 2. "Breu evolució de l’ecumenisme..."

Per la segona quinzena de març el Moviment Ecumènic de Sabadell tenia previst dur a terme un cicle de conferències sobre ecumenisme, en col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach, que es va suspendre a causa del confinament per pandèmia. Ara, n'oferim el contingut per aquest mitjà a l'espera de poder reprogramar les sessions presencials.

En aquest segon capítol el P. Hèctor Vall, jesuïta, ens ofereix una panoràmica del que va ser la història de l'ecumenisme al segle passat.

2.- Breu evolució de l’ecumenisme. D'Edimburg (1910) al Vaticà II (1962-1965).

 

El moviment ecumènic del segle XX neix en “la Conferència Missionera Mundial” de Edimburg, 1910. En aquesta assemblea, molts missioners i teòlegs anglicans i d'altres confessions protestants varen descobrir que per missionar el món sencer havien de fer cas de les paraules de l'Evangeli de Joan 17, 21: “Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, per que el món cregui que tu m'has enviat”.

Escoltant aquestes paraules, els reunits a Edimburg varen comprendre que la divisió entre les Esglésies resultava molt perjudicial. Dit amb paraules del Concili Vaticà II:

“Certament, aquesta divisió contradiu obertament la voluntat de Crist i és un escàndol  pel món. Perjudica també  l’empresa tan santa de predicar l’ Evangeli a tota criatura” (UR 1)*.

D'Edimburg-1910 surten també impulsos que es concretaran en el Moviment “Fe i Constitució”, per tractar temes dogmàtics, i “Vida i Acció”, que s’ocuparà sobretot de temes ètics i pràctics.

Aquests dos moviments acabaran per fundar el “Consell Mundial de les Esglésies”  (WCC: “World Council of Churches”) a Ginebra, l’ any 1948, desprès de la segona guerra mundial.  Aquest Consell Mundial  no és ni vol ser una “Església Confessional”,  ni una  “Super-Església”, ni molt menys “un Concili d’Esglésies”. Es com un gran secretariat que fomenta i possibilita el diàleg entre les diverses “Confessions Cristianes” del món y que accepten voluntàriament aquesta base doctrinal :

“El Consell Mundial de les Esglésies és una associació fraterna d'Esglésies que creuen en Nostre Senyor Jesucrist com Déu i Salvador, segons les Escriptures, i que s´esforcen per respondre conjuntament a la sola gloria de Déu Pare, Fill i Esperit Sant”.

El Consell Ecumènic (o Mundial) de les Esglésies és un lloc de diàleg i  de reflexió teològica per trobar solucions als conflictes confessionals del passat i del present entre les diverses Confessions Cristianes.

De moment, els aspectes dogmàtics han tingut prioritat per tal de constatar les coincidències i les diferencies entre les Esglésies. Però cada vegada més es pot constatar el pes decisiu que els “factors-no-teològics”, es a dir, la cultura, les llengües, la política, la economia,  l'ètica etc.,  han tingut en les divisions del passat, com tenen també ara en el moment present.

Aquest camí de diàleg ha sigut molt “productiu”. La “gent” no ho sap, però els avenços vers la unitat dels cristians són, realment, espectaculars.

En properes entrades citaré alguns documents que il·luminin aquests avenços que ens fan parlar d’una època nova en les nostres relacions ecumèniques (apartat 3). A continuació presentaré el significat del Concili Vaticà II, (apartat IV), que ens ajudarà a veure com ens trobem  realment en una nova època (V).

Aquest procés pesa i condiciona molt la meva última valuació personal sobre la realitat present i futura de l’ecumenisme."