MOVIMENT ECUMÈNIC DE SABADELL

Continuem publicant aquesta història de l'ecumenisme, que, si no hagués estat per la pandèmia, hauria constituït la primera sessió d'un cicle que el Moviment Ecumènic de Sabadell havia programat  conjuntament amb la Fundació Bosch i Cardellach per a la  segona quinzena del mes de març. Més info:   Cicle de conferències sobre Ecumenisme . En aquest quart capítol, el  P. Hèctor Vall, jesuïta , ens ofereix unes pinzellades sobre un esdeveniment que va marcar en molts aspectes el futur de l'Església Catòlica Romana. UN CANVI D'ÈPOCA: SENTIT DEL CONCILI VATICÀ II (1962-1965)                En aquest camí ecumènic, decididament acceptat i continuat per l’Església Catòlica Romana,  hem  de valorar de manera molt especial la totalitat del fet conciliar,   amb totes les seves Constitucions, Decrets i Declaracions (1962-1965).             La consciencia de trobar-nos en un moment nou de la història de la humanitat queda, sens dubte, afirmada en aquet paràgraf de la Constitu

CADA DIUMENGE Per celebrar l'eucaristia dominical no n'hi ha prou amb seguir les normes prescrites o pronunciar les paraules obligades. No n'hi ha prou tampoc amb cantar, senyar-se o donar-nos la pau en el moment adequat. És molt fàcil assistir a missa i no celebrar res al cor; sentir les lectures corresponents i no escoltar la veu de Déu; combregar piadosament sense combregar amb Crist; donar-nos la pau sense reconciliar-nos amb ningú. Com viure la missa del diumenge com una experiència que renovi i enforteixi la nostra fe? Per començar, hem d'escoltar amb atenció i alegria la Paraula de Déu, i en concret l'evangeli de Jesús. Durant la setmana hem vist la televisió, hem escoltat la ràdio i hem llegit la premsa. Vivim atordits per tota classe de missatges, veus, notícies, informació i publicitat. Necessitem escoltar una altra veu diferent que ens guareixi per dins. És un respir escoltar les paraules directes i senzilles de Jesús. Porten veritat a la nostra vida. Ens

                                          Pietat,  Michelangelo Buonarroti , 1499 TYLONN J. SAWYER,  Pieta , 2018, oli sobre llenç de la sèrie  American Gods. Aquesta pintura, que s'inspira en La Pietat de Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel), ens remet d'allò que és circumstancial, el dolor causat pel conflicte racial als Estats Units, a allò que és universal, el rebuig del racisme. La mort de l'afroamericà George Floyd el passat 25 de maig, a Minneapolis, a mans d'un policia blanc, ha provocat un seguit de protestes arreu del món amb el lema del moviment Black Lives Matter ("Les vides dels negres són importants"). _____________________ Inspirat en  @laberintodenelson

"Polo: “Les esglésies estan buides, però no han deixat de funcionar” Betlem Polo (Badalona, 1980) és mestra especialista en educació física i la primera dona a dirigir el Col·legi Urgell. És membre de l’Església Adventista del Setè Dia, mare de dos fills, apassionada de l'esport a l'aire lliure i defensora de l'ecologisme i el respecte a la natura. 03/06/2020 Text: Joan Gómez i Segalà Veniu de família adventista? El meu pare tenia inquietuds espirituals i va començar una recerca personal. Quan era un adolescent va entrar, per iniciativa pròpia, a una església adventista perquè li expliquessin les seves creences. I aleshores va començar els estudis bíblics, que és com s’anomenen en la nostra comunitat els estudis d’iniciació. La meva mare l’adventisme el va viure des de molt petita, quan els meus avis materns es van integrar a l’església adventista Urgell de Barcelona. Jo em considero una adventista de naixement. Què representa la vostra fe en la vida quotidiana? Una co

Per la segona quinzena de març el Moviment Ecumènic de Sabadell tenia previst dur a terme un  cicle de conferències sobre ecumenisme ,  en col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach, que  es va suspendre a causa del confinament per pandèmia. Ara, n'oferim el contingut per aquest mitjà a l'espera de poder reprogramar les sessions presencials. En aquest tercer capítol el  P. Hèctor Vall, jesuïta , ens ofereix un breu recorregut per algunes trobades i documents que han marcat la història de l'ecumenisme al segle passat: TROBADES Les 11 Asemblees Generals del Consell Mundial de les Esglésies han representat, totes elles,  passos importants cap a la definició de la unitat cristiana que entre tots anem definint i concretant.  Les 5 Conferencies Mundials de “ Fe y Constitución ” i les 2 Conferencies Mundials de " Vida y Acción " (Estocolmo-1925; Oxford-1937), i les que després es van fer sota el nom de “ Iglesia y Sociedad ”, representen també un important tre