MOVIMENT ECUMÈNIC DE SABADELL

Jaume Triginé* ens ha tramès la següent felicitació, que volem compartir: "Rebeu els nostres bons desitjos per aquest temps de Nadal mitjançant unes paraules del pastor i teòleg Gerd Theissen. No pensis més que un missatger ve a tu. Tu mateix ets un missatger. Molts t’esperen, esperen que hi vagis. Cadascú pot esdevenir un àngel de Déu. Tot aquell qui ajuda un altre a sobreviure, que el conhorta en l’angoixa, l’ajuda a trobar un sentit, tot aquell que confia més en la vida que en la mort." *Jaume Triginé, és   psicòleg, articulista i escriptor, membre de la JD del Centre Ecumènic de Catalunya.

NADAL Doncs sí , aquest any 2020 viurem un Nadal amb pandèmia inclosa. Això és nou, trist i difícil d’empassar. Els que al llarg de la vida ja n’hem viscut molts, de Nadals, amb les seves precioses tradicions familiars tan entranyables, ara vivim en el neguit, la por i potser, dissortadament, també en el dol per la pèrdua d’algun familiar o amic molt estimats. Quin Nadal més trist viurem! Poca festa i amb poca gent a taula, em va dir una veïna fa pocs dies.   Tot i que, de fet, “el motiu” de la festa i la celebració essencial del Nadal, de tots els Nadals , segueix ben viu encara que, malauradament, massa oblidat. La Maria, una amiga infermera ho va escriure l’altre dia: “ens recomanen celebrar aquet Nadal amb una o dues bombolles familiars, i no sobrepassar un nombre de persones determinat. Però recordem que el primer Nadal va ser el més íntim de tots, Josep i Maria contemplant Jesús, com ens expliquen les Sagrades Escriptures: quanta solitud!   Tant de bo que en moltes ”bombol

DÉU ENCARNAT Nadal ens obliga a revisar idees i imatges que habitualment tenim de Déu, però que ens impedeixen d’acostar-nos al seu veritable rostre. Déu no es deixa empresonar en els nostres esquemes i motlles de pensament. No segueix els camins que nosaltres li marquem. Déu és imprevisible. L’imaginem fort i poderós, majestuós i omnipotent, però ell se’ns ofereix en la fragilitat d’un nen feble, nascut en la més absoluta senzillesa i pobresa. El col·loquem gairebé sempre en l’extraordinari, prodigiós i sorprenent, però ell se’ns presenta en la quotidianitat, en el normal i ordinari. L’imaginem gran i llunyà, i ell se’ns fa petit i proper. No. Aquest Déu encarnat en el nen de Betlem no és el que nosaltres haguéssim esperat. No està a l’alçada del que nosaltres haguéssim imaginat. Aquest Déu ens pot decebre. No obstant això, no és precisament aquest Déu proper el que necessitem al nostre costat? ¿No és aquesta proximitat a l’humà la que millor revela el veritable misteri de Déu? No es

  Justícia i ecologia: la nostra oportunitat moral per Daniel Sànchez Lladó diaca de l’Església de Crist (Comunió Anglicana a Sabadell) "Quan va néixer com a espècie, l’ésser humà va trobar la manera de progressar en base a dos pilars: la importància del grup-clan i la integració respectuosa en el medi natural. Hem de tornar a aquests pilars: som éssers socials que hem de prendre cura uns dels altres i som part de la natura, la qual hem de cuidar per responsabilitat col·lectiva. Si no considerem la Terra com un tot, com un equilibri dinàmic del que nosaltres en formem part, mai arribarem a comprendre els reptes de la crisi climàtica i tampoc actuarem ni legislarem en conseqüència. I aquesta antropologia de grup i natura concorda sense fissures amb el que les Escriptures diuen del ésser humà; Déu va crear un ésser social per exercir, amb responsabilitat, el seu paper dins de la Creació." Per llegir la ponència sencera, podeu clicar  AQUÍ. ________________________ Aquesta ponèn