Continuem treballant. HÈCTOR VALL: ECUMENISME, QUÈ ES PER MI? Cap. 4. "Un canvi d’época: sentit del Concili Vaticà II (1962-1965)"

Continuem publicant aquesta història de l'ecumenisme, que, si no hagués estat per la pandèmia, hauria constituït la primera sessió d'un cicle que el Moviment Ecumènic de Sabadell havia programat conjuntament amb la Fundació Bosch i Cardellach per a la segona quinzena del mes de març. Més info: Cicle de conferències sobre Ecumenisme.

En aquest quart capítol, el P. Hèctor Vall, jesuïta, ens ofereix unes pinzellades sobre un esdeveniment que va marcar en molts aspectes el futur de l'Església Catòlica Romana.

UN CANVI D'ÈPOCA: SENTIT DEL CONCILI VATICÀ II (1962-1965)

             En aquest camí ecumènic, decididament acceptat i continuat per l’Església Catòlica Romana,  hem de valorar de manera molt especial la totalitat del fet conciliar, amb totes les seves Constitucions, Decrets i Declaracions (1962-1965).

            La consciencia de trobar-nos en un moment nou de la història de la humanitat queda, sens dubte, afirmada en aquet paràgraf de la Constitució Pastoral  “Gaudium et Spes”(4):

            “Avui troben el gènere humà en un període nou de la seva història en el qual  s’esdevenen progressivament canvis profunds i ràpids  (...) Tant és així, que podem parlar  d’una veritable metamorfosi   social i cultural, que repercuteix  aleshores en la vida religiosa”.

            La formulació i l’aprofondiment d’aquests canvis paradigmàtics es concreten en la següent llista de temes, que hauran de tenir també, i  de  manera necessària, els corresponents canvis en la manera de concebre l’ecumenisme:   

1      La fi de l’època constantiniana,  que implicava la unió estreta entre l’Església i l’ Estat: “Gaudium et Spes” (GS).

2.     La definició d’una nova eclesiologia en la Constitució Dogmàtica: “Lumen gentium” (LG).

3.     El pas de la confrontació confessional al diàleg ecumènic, sense prejudicis històrics ni dogmàtics: “Unitatis Redintegratio” (UR).

4.         L' acceptació de la llibertat religiosa, fonamentada en la dignitat de la persona humana: (Dignitatis humanae: DH).

5.         La fi de l’oposició al món  i a la modernitat: “Gaudium et Spes” (GS).

6.    La reforma litúrgica (acceptació de les llengües vernaculars): “Sacrosanctum Concilium” (SC).

7.      La revaloració de les Sagrades Escriptures en la vida de l’Església: “Dei Verbum” (DV).

8.     Clara valoració positiva de les religions no cristianes, en especial, el Judaisme i l’Islam: “Nostra Aetate” (NAe).

 Amb el Concili Vaticà II, normatiu per l`Església Catòlica, aquesta va entrar de ple en el moviment ecumènic, tot canviant de manera radicalment positiva la seva evaluació vers les altres Esglésies i Confessions Cristianes.