Continuem treballant. HÈCTOR VALL: ECUMENISME, QUÈ ES PER MI? Cap. 5 "Vers un nou pradigma ecumènic"

Continuem publicant aquesta història de l'ecumenisme, que, si no hagués estat per la pandèmia, hauria constituït la primera sessió d'un cicle que el Moviment Ecumènic de Sabadell havia programat conjuntament amb la Fundació Bosch i Cardellach per a la segona quinzena del mes de març. Més info: Cicle de conferències sobre Ecumenisme.

La ponència del P. Hèctor Vall, jesuïta en el cicle esmentat l'hem publicada al llarg de cinc capítols. Aquest d'avui n'és l'últim, i d'alguna forma resumeix la perspectiva optimista sobre el futur de l'ecumenisme del seu autor, el P. Hèctor Vall, a qui el Moviment Ecumènic de Sabadell vol agrair la seva valuosa col·laboració.

VERS UN NOU PARADIGMA ECUMÈNIC

La proliferació dels “Diàlegs Interconfessionals” esta portant a una reducció notable dels conflictes teològics entre les Esglésies. L’estudi del Cardenal WALTER  KASPER, Cosechar los frutos, Sal Terrae, 2010, p. 245 i següents, ens dóna un bon exemple d’aquest fet. 

D’altra banda, tots aquests diàlegs han posat de relleu la importància dels "factors no teològics” en la creació  de crisis teològiques i confessionals. La història eclesiàstica està plena de malentesos i de ruptures que  no tenien realment causes teològiques. 

La valoració de les religions no cristianes ha servit, també, per subratllar els elements més essencials de la fe cristiana, com el misteri de la Trinitat, la persona de Jesucrist, l’acció amagada de l´Esperit Sant, el valor del Baptisme i de l´Eucaristia, la importància de la diakonia o caritat cristiana, l’acceptació que tots els batejats en Crist formem un sol cos, que és el Cos de Crist, el Poble de Déu i el Temple de l’Esperit Sant, és a dir, l’Església del Déu Trinitari.  

El Concili Vaticà II, normatiu per a l`Església Catòlica, ha entrat de ple en el moviment ecumènic,  i en els seus dos documents més importants sobre el tema ecumènic: la Constitució Dogmàtica sobre la Església “Lumen Gentium” (LG) i el Decret sobre l’Ecumenisme “Unitatis Redintegratio” (UR),  ha cambiat de manera radicalment positiva la seva evaluació vers les altres Esglésies i Confessions Cristianes. 

   

Hem d’afirmar des de l’Evangeli la unicitat de la Església de Crist i, al mateix temps, la realitat de molts elements evangèlics positius en les diverses Esglésies i Comunitats Cristianes. No hi ha dubte que més enllà de la comunitat catòlica romana no hi ha un desert eclesiològic, sinó que podem constatar en les altres Confesions Cristianes la presència de molts dons de l’Esperit que, segons el Concili Vaticà II,  porten també a un autèntic camí de la salvació. Així:

“També, entre els germans separats de nosaltres, tenen lloc moltes celebracions sagrades de la religió cristiana, les quals, de diverses maneres, segons les condicions diverses de cada Església o comunitat, no hi ha dubte  que realment poden engendrar la vida de la gracia i han de considerar-se aptes per donar entrada a la comunió de la salvació” (UR 3).

Així, de mica en mica, els batejats en Crist, malgrat la pertinència a confessions diverses,  ens considerem cada vegada menys “germans separats”, i més “germans en Crist”, com passa ja  entre les Esglésies Ortodoxes i la Catòlica Romana . 

La feina teològica del Consell Mundial de les Esglésies; el resultat ecumènicament positiu del Concili Vaticà II; els importants acords teològics assolits, especialment “Baptisme, Eucaristia, Ministeri” (BEM: Document de Lima, 1982); l'acord titulat "Declaració conjunta sobre la doctrina de la justificació" (1999) entre la Federació Luterana Mundial i l'Església Catòlica Romana; el “Document de Ravenna” (2007) entre ortodoxos i catòlics sobre el papat i la sinodalitat de l’Església, entre altres, han portat la comissió “Fe i Constitució” del Consell Mundial d'Esglésies a enviar a totes les Esglésies  el document eclesiològic “L´Església: vers una visió comuna” (Fe i Constitució nr. 214, 06 de març, 2013) amb la petició formal d´ una  resposta teològica compromesa i  oficial, tal com es va fer amb el BEM, sobre el baptisme, l'eucaristia,  i el ministeri.

    

  Tots els diàlegs bilaterals que comenta el Cardenal Kasper en el llibre esmentat al començament i tots els documents ecumènics citats han creat realment “un nou paradigma ecumènic” que ens ajuda a veure amb més respecte el valor i la legitimitat de tantes i tantes Confessions Cristianes. Aquest fet innegable ha inspirat les següents paraules: 

"El principal objectiu de la Comissió Fe i Constitució és servir a les Esglésies mentre s'exhorten unes a les altres a aconseguir la unitat visible d'una sola fe i una sola comunió eucarística, expressada en el culte i la vida comuna en Crist, mitjançant el testimoni i el Servei al món, i a avançar cap a la unitat perquè el món cregui "(traduït dels estatuts de 2012)... "L'objectiu d'aquesta crida mútua a la unitat visible implica necessàriament que es reconeguin unes a altres com a esglésies, com a expressions verdaderes del que el credo diu la “Església una, santa, catòlica i apostòlica" (L'Església, cap a una visió comuna, Prefaci, pàg V).

No es el moment ara de desenvolupar el contingut de les 38 pàgines d’aquest document. Però sí que és el moment de veure que en el Consell Mundial de les Esglésies s´imposa la revaloració de les diverses Esglésies o Confesions Cristianes, superant l'antiga definició del mateix Consell en la “Declaració de Toronto” (1950), per anar acceptant més i més que totes aquestes Confessions cristianes formen part també de l’ Església una, santa, católica i apostòlica. “Fe i Constitució”  anima a donar  un pas decisiu vers la unitat visible de totes les Esglésies.  Hèctor Vall sj.