Continuem treballant: JOSÉ ANTONIO PAGOLA. NO OBLIDAR ALLÒ ESSENCIAL.
Jesús no s'ho va
pensar dues vegades i va respondre recordant unes paraules que tots els jueus
homes repetien diàriament al començament i al final del dia: «Escolta,
Israel, el Senyor, el nostre Déu, és l'únic Senyor. Estima el Senyor, el teu
Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament». Ell mateix
havia pronunciat aquell matí aquestes paraules. A ell l'ajudaven a viure
centrat en Déu. Això era el primer per a ell.
De seguida va afegir
una cosa que ningú li havia preguntat: «El segon li és semblant: Estima
els altres com a tu mateix». No hi ha res més important que aquests dos
manaments. Per a Jesús són inseparables. No es pot estimar Déu i desentendre's
del veí.
A nosaltres se'ns
ocorren moltes preguntes. Què és estimar Déu? Com es pot estimar algú a qui ni
tan sols podem veure? En parlar de l'amor a Déu, els hebreus no pensaven en els
sentiments que poden néixer en el nostre cor. La fe en Déu no consisteix en un
«estat d'ànim». Estimar Déu és senzillament centrar la vida en ell per viure-ho
tot des de la seva voluntat.
Per això afegeix
Jesús el segon manament. No és possible estimar Déu i viure oblidat de gent que
pateix i a la qual Déu estima tant. No hi ha un «espai sagrat» en què puguem
«entendre'ns» tot sols amb Déu, d'esquena als altres. Un amor a Déu que oblida
els seus fills i filles és una gran mentida.
La religió cristiana
els resulta avui a no pocs complicada i difícil d'entendre. Probablement
necessitem a l'Església un procés de concentració en l'essencial per a
desprendre'ns d'afegits secundaris i quedar-nos amb l'important: estimar Déu
amb totes les meves forces i estimar els altres com em vull a mi mateix.
José Antonio Pagola
(Traductor: Francesc Bragulat)
Publicat el 19/oct/ 2020
Nota:
El P. Sadurní Tudela ens ha fet arribar aquest escrit de l'autor del llibre Jesús. Aproximación histórica.
Versió original en castellà del text i il·lustració: gruposdejesus.com
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada