Continuem treballant. Opinió: ECUMENISME I CORONAVIRUS, per Antoni Ibáñez

ECUMENISME I CORONAVIRUS

L’ecumenisme és -segons una definició ja clàssica- la tendència o moviment que intenta aconseguir la unitat entre les esglésies cristianes, separades des dels grans cismes.

Per convenció, es considera que aquest moviment neix a la Conferència Missionera Mundial d’Edimburg (1910), que va reunir 1.215 delegats d’associacions i d’esglésies protestants amb la finalitat de coordinar la comunicació de la bona nova cristiana al món, en comptes de pronunciar missatges diferents, que desorientaven les persones a qui es volia transmetre els valors cristians. A partir del Concili Ecumènic Vaticà II, el catolicisme també s'obiriria al diàleg ecumènic.

Es pretenia, així, atendre el prec de Jesús al Pare que trobem a l'Evangeli de Joan 17,21: ”Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat.” Aquest es el fonament teològic de l'ecumenisme, un camí que solament l'Esperit Sant sap com i quan culminarà.

En aquest sentit, des de fa més de 60 anys, el Moviment Ecumènic de Sabadell (MES), seguint les petjades del Centre Ecumènic de Catalunya, promou l’amistat entre persones de confessions cristianes diverses en vistes a una futura i renovada unitat. Els pilars d’aquest compromís ecumènic  són el diàleg, el coneixement la pregària i el servei.

A tal fi, El MES organitza cada mes de gener la Pregària per la Unitat dels Cristians, que és un acte d’oració fraterna, la qual s’inspira en textos que prèviament han ratificat i publicat conjuntament el Consell Mundial d’Esglésies (institució que agrupa anglicans, protestants, ortodoxos, i altres denominacions) i l’Església Catòlica Romana.

D'altra banda, durant el curs 2018-2019, i també durant el present curs les reunions del MES s'han centrat, entre altres temes, en la història de l'ecumenisme, en la situació de pobresa crònica que sofreix una part de la població de Sabadell i del nostre país, així com en les causes de la disminució de la pràctica religiosa, que és especialment visible entre els joves.  Però, a començaments del mes de març, a causa de l'epidèmia de Covid-19, el MES va ajornar tota activitat presencials, que ha continuat, fins on és possible, de manera telemàtica.

Algú pot preguntar-se el motiu pel qual la nostra entitat, a més a més del diàleg intercristià vist des d'una perspectiva vista doctrinal, es preocupa per la justícia social. L'explicació resulta ben compresible: én en l'àmbit del servei social on es donen les circumstàncies més adients de manera més fluida la pràctica de l'ecumenisme anometat "social" o "pràctic". Molts cristians -i no cristians- de totes les tendències treballen junts per neutralitzar els efectes de la crisi econòmica, que és permanent, i que a partir de la pandèmia previsiblement esdevindrà més greu.

En aquest aspecte, som cridats a mantenir l'esperança i a pregar per les famílies afectades i pel futur del nostre món. També, a donar les gràcies a Déu per comptar amb aquests homes i dones tan generosos en el seu esforç contra la malatia.