Continuem treballant: UNA CRISI NO PREVISTA

Jaume Triginé, psicòleg, articulista i escriptor, membre de la JD del Centre Ecumènic de Catalunya, ens ha tramès la reflexió que us oferim:

Un "simple" virus, dels anomenats coronavirus, ha trastocat la salut, l'economia, la vida social... d'aquest planeta, de manera molt significativa.

També ha alterat el nostre estat emocional. I és que, quan no podem controlar les variables de la quotidianitat, apareixen la preocupació, els dubtes, la por... Així, la nostra zona de confort ha estat sacsejada.

Una de les conseqüències d'aquesta pandèmia és que no podem fer gaires plans i això ens porta a no poder planificar el temps que tenim per endavant, ja que no tenim respostes per a moltes preguntes: Quan podrem tornar a sortir de casa? Quan recuperarem la normalitat? Quan tornaran a obrir les escoles? Quan podrem tornar a la feina? Podrem anar de vacances? Com afectarà la nostra economia? Davant tants dubtes, es fa difícil fer previsions.

Potser haurem de recordar que el futur, la nostra vida sencera és, sempre, en mans de Déu i que és a Ell a qui hem d'encomanar la nostra existència davant qualsevol situació. El món és autònom i es regeix per les seves pròpies lleis i dinàmiques, que inclouen els coronavirus i els seus efectes. Però l'ésser humà està embolcallat per l'amor i la gràcia divina, la qual cosa no vol dir que ens salvarà de; sinó que ens salvarà en les circumstàncies que hàgim d'afrontar. Per això, serenament, la nostra pregària ha de ser: Confio el meu alè a les teves mans (Sl 31,6, BCI).

Aquesta crisi ens hauria de conduir a prendre més consciència de la nostra finitud i de les nostres limitacions. Ens creiem el centre de l'univers quan només som una feble espècie sorgida en un planeta, d'un del molts sistemes solars d'una galàxia no massa significativa en un racó del cosmos del qual desconeixem més coses de les que sabem.

Un virus ens pot tornar a la realitat en la qual hauríem d'instal·lar-nos i substituir l'orgull, la supèrbia, el fet d'anar pel món creient-nos per sobre dels altres per la humilitat, la solidaritat, especialment amb els que més pateixen. Les crisis també són oportunitats per replantejar-nos els nostres valors, les nostres prioritats i com vivim.